El cartell de la setmana santa de Sevilla 2024 és una obra de l’artista contemporani Salustiano, que ha causat molta polèmica per la seva representació d’un Crist jove i serè, amb el tors nu i cobert amb el mateix drap que el Crist del Cachorro. El cartell té un estil hiperrealista, amb un ús intens del color vermell i un dibuix molt detallat del rostre i el cos del model, que és el fill de l’autor.
Les pintures del segle XV i XVI són molt variades, però en general es poden dividir en dues grans tendències: la flamenca i la italiana. La pintura flamenca es caracteritza per un realisme minuciós, amb una gran atenció als detalls, als paisatges i als interiors, i un colorit ric i lluminós. La pintura italiana, en canvi, es basa en el dibuix, els volums, la perspectiva i l’idealització de les formes, seguint els models clàssics. Tant una com l’altra tendència van influir en els pintors espanyols del segle XVI, que van crear obres mestres com les de El Greco, Ribera o Zurbarán.
Comparant el cartell de Salustiano amb les pintures del segle XV i XVI, podem trobar alguns elements en comú i altres de diferents. Per exemple, el cartell té un cert paral·lelisme amb les Pietàs, que són representacions de la Mare de Déu amb el cos mort de Jesús al seu braç, molt freqüents en l’art religiós d’aquella època. Tanmateix, el cartell no mostra el dolor ni el patiment de la crucifixió, sinó una imatge tranquil·la i fins i tot sensual del Crist, que contrasta amb la iconografia tradicional. El cartell també té una influència del realisme flamenc, pel seu tractament de la llum i el color, però alhora es decanta pel dibuix i el volum propis de l’art italià. A més, el cartell incorpora elements personals i autobiogràfics de l’autor, com la inspiració en la mort del seu germà o l’ús del seu fill com a model, que el fan més proper i humà.
En conclusió, el cartell de Salustiano és una obra original i provocadora, que dialoga amb les pintures del segle XV i XVI, però que alhora les qüestiona i les actualitza. És una obra que no deixa indiferent a ningú, i que convida a reflexionar sobre el sentit de l’art i de la religió.
